Les Gelosies a l’Arquitectura: tendència a tot el món (Part I)

Les gelosies són un element arquitectònic decoratiu que té orígens molt antics. Àmpliament utilitzades en les construccions tradicionals tant en les cultures occidentals como orientals. El seu disseny també contempla diferents materials, des de les més conegudes en fusta i pedra fins a les més modernes d’acer, ceràmica i altres metalls. I la sevaforma, no és merament decorativa o estètica, sinó que les gelosies són elements funcionals que ajuden a controlar la ventilació i la il·luminació natural.

En els anys 70 i 80, les gelosies es van posar molt de moda a l’arquitectura més popular com a solució decorativa ja que era funcional, econòmica, simple i vistosa. En l’arquitectura, especialment en espais socials, les gelosies s’utilitzaven per la il·luminació i la ventilació natural de les escales, o com a protecció de balcons i terrasses.

Món Àrab de París

En les últimes dècades, les gelosies han tornant a dominar el panorama de l’arquitectura contemporània, demostrant la seva importància funcional y estètica. En el 1987, el premi Pritzker Jean Nouvelle projecta l’Institut del Món Àrab de París, i en aquesta ocasió transforma les gelosies en les protagonistes de la façana. Fusionant estils clàssics àrabs i contemporanis, i jugant amb materials i tecnologies molt innovadores, les gelosies d’acer i vidre es transformen en diafragmes mòbils que reaccionen a la variació de la llum exterior.

Palau de Congressos de Peñíscola

Al 2003 s’inaugura el Palau de Congressos de Peñíscola, projectat per Ángela García de Paredes i Ignacio García Pedrosa. La gelosia de la façana es construeix amb peces fetes de ceràmica que ofereixen ombra i protecció a l’accés, i a la vegada, constitueix la principal senyal d’identitat del nou equipament.

Fotografia / Lluis Casals y Roland Halbe (fuente: www.cosasdearquitectos.com)

Oceanário de Lisboa

Del mateix material, però obtenint un resultat completament diferent, són les gelosies de l’ampliació de l’Oceanário de Lisboa. Aquest projecte va ser dissenyat per Campo Costas Arquitectos i construït al 2012. I en aquest cas les peces ceràmiques tenen doble funció: quan són opaques són elements de la façana i quan són buides són gelosies.

D’aquesta manera, s’ha aconseguit una continuïtat estètica entre dos sistemes constructius diferents.

Façana de la ETS de València

Finalment, les gelosies fabricades en formigó són les protagonistes de la façana de la ETS de Enginyers de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de València, dissenyada i realitzada per Vicente Corell en el 2010. La gran dimensió de les peces és al mateix temps el repte i l’element distintiu d’aquest projecte monumental.

Siguin d’acer, ceràmica o formigó, totes les gelosies d’aquests projectes demostren la seva modernitat, flexibilitat i elegància, molt vigent avui en dia. No és d’estranyar que les gelosies siguin un element molt sol·licitat des de sempre. Si bé amb els anys els estils i formes han anat evolucionant, la seva forma adaptable i la funció de ventilació inherents d’aquest producte el converteixen en un element essencial en tot projecte arquitectònic.

Vols saber com incloure gelosies en el teu pròxim projecte? En el següent post del Blog us ensenyarem alguns models de les Gelosies SAS.